Les bases teòriques de la Medicina Tradicional Xinesa es van establir fa més de dos mil·lennis i es caracteritzen per tenir un sistema propi de classificació de les malalties que difereix àmpliament de l'occidental. La doctrina filosòfica que recolza la Medicina Tradicional Xinesa situa l'home entre el cel i la terra constituint en si mateix un univers en miniatura. Els fonaments de la medicina xinesa es basen en la teoria del Yin Yang que afirma que la matèria de la qual estan formats els éssers vius pertany al "Yin", l'aspecte femení, passiu i recessiu de la naturalesa. D'altra banda, les funcions vitals d'aquests éssers es consideren pertanyents al "Yang", aspecte masculí, actiu i dominant.
La teoria de la Medicina Tradicional Xinesa te en compte el ser humà i el seu entorn considerant que les estacions i els canvis del temps poden influir sobre el cos humà. Els elements meteorològics que major efecte produeixen són el vent, el fred , la calor , la humitat , la sequedat i la calor interna. Les alteracions excessives o extraordinàries del temps atmosfèric perjudiquen l'organisme i es coneixen com els "sis factors externs d'origen de la malaltia". D'altra banda la medicina xinesa considera l’estat emocional com un possible desencadenant patològic doncs si es produeixen alteracions extremes de l'estat d'ànim de l'individu com a alegria, còlera, preocupació, tristesa, aflicció, temor i sorpresa, la salut també pot ressentir-se. Aquests sentiments són denominats "les set emocions".
A la Medicina Tradicional Xinesa, els sis factors externs d'origen de la malaltia, junt amb les set emocions, constitueixen la base teòrica de l'etiologia de les malalties. Aquests models teòrics, units a la teoria dels fenòmens latents (Cinc Elements) s’utilitzen en l'anàlisi de la constitució del pacient i de les seves patologies, així com per diagnosticar la naturalesa exacta de la seva pèrdua d'equilibri físic i psíquic.
La major premissa de la teoria medicinal xinesa és que tota forma de vida de l'univers és animada gràcies a una energia vital denominada "Qi". El "Qi", substància fonamental de l'organisme i de l'Univers, impregna i penetra la totalitat del cosmos
La Medicina Tradicional Xinesa es basa en el principi fonamental del l'energia vital, el Qi, que recorre el cos de la persona i l'espai que l'envolta. Durant segles els metges orientals xinesos van comprovar l'existència al cos humà de "punts energètics sensibles" i van observar que al seu recorregut, en unir-los, es dibuixaven línees verticals, als quals van anomenar Meridians. Per aquests Meridians es on circula el Qi. Aquest Qi regula l'equilibri espiritual, emocional, mental i físic, i flueix gràcies a un sistema dinàmic i constant entre dos pols o forces oposades, el Yin i el Yang. Segons la medicina xinesa tradicional, la malaltia apareix quan s'altera el flux del Qi i es produeix un desequilibri entre les energies Yin i Yang.
La medicina occidental quan defineix el concepte de metabolisme considera que el catabolisme descriu les reaccions químiques en les quals es produeix una ruptura dels enllaços químics de les molècules dels aliments que proporcionen l'energia necessària perquè el cos humà pugui realitzar les seves funcions necessàries. Aquesta energia alliberada en forma d'electrons podria correspondre al que en medicina xinesa es denomina Qi.
Sabem que tot és pura energia en diferents aspectes i en contínua transformació. Si el Qi és l'energia interna del cos, el metabolisme correspondria a aquest Qi en moviment. En ser els electrons energia en estat pur, seria correcte aquest paral·lelisme entre el Qi i el metabolisme.
L'energia o Qi és el combustible que manté en funcionament el cos humà. El Qi engloba matèria i funció. La matèria és constituïda per les substàncies que tenen la funció d'estructurar el cos i de mantenir les seves funcions vitals (l'energia dels aliments i de l'aire). La funció designa a les diferents activitats dels teixits i òrgans, en aquest sentit seria el metabolisme que en última instància permet les diverses activitats de les cèl·lules.
La Medicina Tradicional Xinesa també considera el ser humà com un tot complet, i no simplement com a una mosaic compost per diferents parts. Per tant, en la seva teràpia, el metge xinès intenta curar el pacient com una persona completa, i no es limita a tractar de curar la malaltia, o només les parts afectades.
L'home està integrat per òrgans, aparells i sistemes molt complexos, però que estan units, coordinats i relacionats entre si, depenen els uns dels altres. Per exemple, l'aparell respiratori depèn del circulatori per rebre aliments i energia, que al seu torn s'obtenen de l'aparell digestiu. Alhora, l'aparell digestiu ha de dependre de l'aparell circulatori, el respiratori i altres per al seu manteniment i el seu funcionament.
Aquesta interconnexió al nostre cos s'aprecia millor quan comprenem l'intricat sistema dels meridians o canals, que connecten no només els òrgans que es comuniquen amb l'exterior, com els ulls i el fetge, sinó també totes les parts del nostre cos. Tots els nostres òrgans interns (pulmons, fetge, ronyons, etcètera) estan connectats amb els òrgans externs (pell, ulls, sentits).
Gràcies als òrgans externs, l'home és conscient del seu entorn, la qual cosa l'ajuda a mantenir-se en harmonia amb el medi ambient, que està en permanent canvi, tant respecte a l'aire i els microorganismes que l'envolten com a les condicions climàtiques, els llocs geogràfics i les influències emocionals. Si els canvis mediambientals són massa dràstics o sobtats, és possible que l'home no s'hi pugui adaptar. Llavors es perd l'equilibri entre l'home i el seu ambient, o entre els seus sistemes interns i els seus sistemes externs, i és possible que caigui malalt.
Com els òrgans , aparells, i sistemes de l'home estan interrelacionats mitjançant diversos meridians, la lesió o la malaltia d'una part afectarà a les altres, amb el qual es perd l'equilibri i es produeix la malaltia. Per exemple, com s'expressa en la frase que diu que "les malalties del fetge afecten a la melsa", quan el fetge és malalt, aquesta malaltia pot pertorbar a la melsa, amb el qual es perd la gana i la salut en general. Per tan, tenen summa importància que el terapeuta tracti el malalt com una persona completa i que no es limiti només a fer atenció al cap quan es queixa de maldecap, o a l'estómac, quan es queixa de dolor d'estómac.
El principi de "prescriure la teràpia segons la malaltia" exigeix esbrinar primer la causa i la naturalesa de la malaltia per, només després prescriure la terapèutica adequada al pacient. La importància i la necessitat d'aquest principi són evidents, i si es determinen correctament la causa i la naturalesa d'una malaltia, aquesta, llevat d'escasses excepcions, es pot curar amb facilitat i rapidesa si s'aplica la teràpia adequada.
Per tant, la diagnosi és summament important: si la malaltia es diagnostica de manera correcta, no hi ha dubte que es produirà la recuperació. En la seva diagnosi, el terapeuta té en compte el lloc on s'allotja la malaltia, la seva potència en relació amb la resistència del cos, el seu comportament i el seu grau d'evolució; examina les causes externes (els sis mals) així com també les internes (les set emocions); recorre als quatre mètodes de diagnòstic, es deixa guiar pel vuit principis i, finalment, utilitza una o més maneres de classificar la malaltia, per conèixer-la millor.
Les principals tècniques terapèutiques de la medicina xinesa son:
Acupuntura
L'acupuntura és una tècnica fonamental dins del sistema mèdic xinès. Mitjançant la inserció d'agulles, en precisos punts sobre la superfície cutànea, s’afavoreix el reequilibri del sistema enérgetic vital. Aquests punts reben el nom de punts acupunturals i són altament energètics, estan situats al llarg del recorregut dels meridians, canals pels quals circula l'energia de l'organisme denominada Qi.
Fitoteràpia
La Fitoteràpia Xinesa es fonamenta en l'ús de plantes medicinals per al tractament de determinades alteracions fisiològiques, el tractament d'estats patològics. Aquestes plantes medicinals s'utilitzen amb les mateixes premisses que en la medicina xinesa, s'ha de tenir en compte la Teoria del Yin i el Yang, la Teoria dels Cinc Elements, el diagnòstic previ i finalment l'aplicació del principi terapèutic segons la diferenciació de síndromes.
Tuina (massatge xinès)
Es tracta de l'aplicació de tècniques de massatge per regular l'energia que flueix i circula pels meridians. Està molt indicada en els casos en els quals l'energia no flueix correctament, fet que es manifesta en forma de contractures, dolors musculars...
Auriculoteràpia
L'auriculoteràpia és el mètode per diagnosticar i tractar el cos humà a través del pavelló auricular. L’orella és un dels microsistemes que trobem al cos humà, la seva cartografia és com un mapa del cos a escala reduïda. El pavelló auricular reflecteix la imatge d'un fetus dins de l'úter, amb el cap orientat cap a baix, coincidint amb el lòbul, mentre la resta de punts es troben en les diferents parts del pavelló auricular.
L'Auriculoteràpia, estimula els punts reflexos de l'orella. Aquesta estimulació es pot induir amb massatge, moxibustió, pressió amb llavors o boletes enganxades amb un petit esparadrap, agulles d’acupuntura, estimulació elèctrica o tecnologia laser. Els punts reflexos correctament estimulats provoquen una reacció del sistema nerviós sobre l'òrgan o zona afectada que ajuda la seva curació o millora.
L'Auriculoteràpia pot tractar tant malalties agudes i cròniques, els seus efectes són ràpids, bastant potents i pot combinar-se amb altres tractaments.
Moxibustió
És un mètode terapèutic, més antic que l’acupuntura, que aprofita les propietats curatives de la planta Artemisa Vulgaris. La técnica consisteix en l’aplicació de calor per reequilibrar l'estat de salut en general i per treballar sobre trastorns més específics com la debilitat d'energia, artrosi, problemes musculars crònics, etc.
A nivell funcional, quan s’estimulen els punts permoxibustió, els impulsos provocats pels acabaments nerviosos de la pell causen la dilatació dels capil·lars incrementant-se la circulació a tot el cos en general i sobre les aèries associades al punt que tractem.
Qi Gong
El Qi Gong es una gimnàstica energètica que es realitzaamb moviments lents, suaus, harmònics i naturals, aptes per persones de tota edat, sexe i condició física. La seva pràctica ajuda a augmentar el sistema immunològic, prevenir les malalties i constitueix un remei útil com a complement per accelerar o consolidar un tractament mèdic.
El Qi Gong també es caracteritza per provocar un efecte tranquil·litzant i antidepressiu, com així també una situació de benestar general associada a una disminució de l'ansietat i la tensió psicològica.
La seva pràctica afavoreix la segregació de les endorfines, conegudes com les hormones de la felicitat, que estimulen els centres de plaer del cervell creant situacions satisfactòries que contribueixen a eliminar el malestar i disminuir les sensacions doloroses.
Al mateix temps, amb el Qi Gong també es produeixencanvis en l'alliberament de les indolamines endògenes, les quals actuen com antioxidants neutralitzant els radicals lliures que acceleren l’envelliment i moltes malalties cardiovasculars i nervioses.
En resum el Qi Gong té la capacitat de calmar cos, ment i esperit, equilibrant el nostre ser.
Per a saber més sobre el Qi i la Medicina Tradicional Xinesa pots mirar els següents documentals:
Per a saber més sobre el Qi i la Medicina Tradicional Xinesa pots mirar els següents documentals:
